lunes, 3 de mayo de 2010

Eiximenis i el comportament a l'aula.

Huí en día has de tindre clar que el més important vages on vages es l’educació. Perquè una persona mal educada no arribe a ningún lloc.
L’actitud es la forma d’actuar de cada persona, el comportament que emplea un individu per a fer les coses. Dic això perque quan fas classe es necessari qu es respecten les nostres accions per a que la classe es puga fer amb tranquilitat.
El primer que has de tindre en compter la forma de entrar a classe siga a l’hora que siga i la classe o el mestre que siga, no pots entar de qualsevol manera, ni donant crits , etc. L’únic que pots aconseguir es que tota la classe este en silencii i et passe que et quedes tu a soles parlant i como que no et farà molta gràcia. Més tar una vegada la mestra començe a donar la classe molesta molt que estuguis parlant amb el teu company del costat i el pitjor es que pare la classe per tú.
Has de saber respectar quan parle un company teu perquè quan tu lliges t’agrada que la gent t’escolte aleshores has de fer el mateix i escoltar-li’l. Altre punt ha seguir quan vols parlar has de tindre la mà alçada i que la mestra et done la paraula per a que pugues dir el que vols i no fer-li parar la classe perque le has interromput.
En els canvis entre classe i classe no fa falta que isques al corredor ja que passa molta gent i provoques molts crits i axí no fa que parles amb els teus amics de la classe del costat.
Altre molt importan es no menjar en classe ja que potser la teva mestra està explicant alguna cosa i tu no te n’adones que estas obrint massa la boca per a mastegar i no es de bon gust que et veuen els dents per dins. Per últim mai has de fer que el mestre/a et senta sola a classe, has de estar el mes participatiu a clase posible, si preguntes l’hora no queda bé que la mestra es done compter perque fas a entendre que tens unas ganas de que s’acabe la classe impresionants! A vore si molts de nosaltres llegim aquest fragament i ens donem compter de moltes coses que hi he ficat axí!

viernes, 30 de abril de 2010

miércoles, 17 de marzo de 2010

Crònica 4t d'ESO


Tinc que contar una experiencia que vaig passar eixe estiu abans de passar a quart de l’eso. Un entrenador va anar a un partit i quan va finalitzar em va cridar i em va dir si volia anar de torneig amb un altre equip que no fora el meu. Jo vaig parlar amb el meu club per a demanar permis per anar , perque el torneig era a Cerdenya i no podía deixar passar-lo.

Com os donareu compte m’agrada molt el fútbol, i crec que per a la gent que no li agradi resulte avorrit , però quan a una persona l’agrade molt una cosa sempre parla del mateix i a mi em passe.
Quan vaig tornar en setembre vaig estar un poc trist els primers dies degut a que la meua millor amiga Laura Ripollés va repetir curs però pel contrari estave amb altres amics que mai pensarie que parlaría amb ells.
Vaig començar el curs i vaig anar a per totes perque tenie que treure’m el graduat, era l’últim any , i havia assignatures noves, com la de projecte monográfic d’investigació que no em va agradar gens, però era el que tocava, sols era una hora a la setmana.
Les altres assignatures eren com sempre excepte biología amb Manolo, per cert, un mestre molt simpàtic.
La meua tutora era una mestra molt jove que ens donava castellà era un poc seriosa però fora de classe era com una amiga més.
Futbolísticament aquest any va ser el millor vaig disfrutar com un xiquet i el meu pare també, perque el Barça va aconseguir el triplet i això era massa, no oblidare mai el gol de Andrés Iniesta a Stamford Brigde, quan tot estava perdut al últim minut va marcar el gol de la victoria , estave amb els meus amics a un bar i de l’alegria em vaig quitar la samarreta al mig del bar.També recordaré el 2-6 que li va fotre al R.Madrid , va ser inolvidable.
A fi de curs van fer una excursió a Italia, però vaig decidir no anar perque els meus amics tampoc anaven.
Ja una vegada arribat el mes de juny ens van donar les notes finals de l’ESO , i vaig traure una mitjana de set, cosa que ja en batxiller el veig més difícil.
Al aspecte polític a les eleccions de març del 2008 va guanyar el PSOE amb Zapatero al front.Però es va fer una encuesta al juny d’aquest any preguntan que pensave la gent de la situación política i económica a Espanya i el 40,9% va pensar que era mala i que aniria a pijor i així a segut.
Al plà econòmic, Espanya desde principi dels anys noranta ha anat creixent, però a partir del 2008, al mateix modo que la zona euro, i els Estats Units , la economía sufreix una disminució dels seus índices macroeconómics donant pas a un periode de recesió, aixó ha segut provocat per la contenció del crèdit bancari, pujades del tipus de interés i l’alça del preu del petroli.
Així les danys es van vore reflexats a la economía a partir del 2008, amb la crisi bursátil, juntament als problemas del sector inmobiliari, units a un marc inflacionista de pujada de preus.
El paro ha crescut a un ritme desorbitant, ja que hi ha quatre milions de parats actualment, i això va unit a la precarietat laboral .

REFLEXIÓ
Aquestos anys pasats han segut molt bons perque et passen cosas que mai olvides, he disfrutat del futbol, dels amics i de l’estiu amb la meua familia al camping, encara que espere que seguir disfrutant de tot , perque mon pare diu que quan et fiques a treballar en algo que no t’agrada tot canvia.

Crònica 3r d'ESO

Vaig començar el curs amb moltes ganes degut a que estaba amb el meu amic de tota la vida Enrique,ja que Alfonso,no va estar amb mi en cursos anteriors degut a que es va anar en cinqué de primaria a la Penyeta Roja. Quan em va trucar a casa i em va dir que anava a la meua clase , jure que vaig ser molt feliç.
Poc a poc em vaig donar compte de que tercer de l’ESO era més difícil que segon.
Va ser l’ any que vaig tindre a Rosa Melià com a professora de valencià ,que ara tinc com a tutora a primer de batxiller.
Durant el curs les coses no m’anaven com jo volia degut a que excepte la primera avaluació ,l’optativa “Audiovisuales” em va caure en totes les avaulacions posteriors i a mi com pensé que a tots no m’agrade suspendre , estava molt tristós, perque no trobava solución per a aprobar-la,i quan pensave que m’anava per a setembre, va dir el mestre:
“no vos calfeu el cap que esteu tots aprovats”,l’estomac em va fer uns sons extranys no se si dels nervis o de l’alegria.
Deixant la part dels estudis, que pensé que encara que me coste una mica, jo em vull superar i m’esforço per conseguir el que em propose.
Al terreny esportiu, aquell any el Barça va pedre la lliga i la va guanyar el Reial Madrid ja tenia trenta-una en les seves vitrines , i estava molt enfadat.
El 27 de maig es celebren els eleccions municipals on va guanyar en vots el PP, pero en concejals el PSOE. Les eleccions generals les guanyaria avans el PSOE.Els meus pares parlen de vegades de política però a mi no m’agrada per ara.

Amb el meu equip , CD CASTELLÓ , vaig anar a Lyon( França)a jugar un torneig
de fútbol ,vam quedar tercers però vaig viure una experiencia molt bonica, vaig jugar
nevant i amb el camp molt nevat, ere precios, però molt incòmod i fred.
Pense que si no es fixa un equip gran en mi no tornare a jugar a un camp nevat.

Crònica 2n d'ESO

L’estiu el vaig passar al meu camping Fredymar amb els meus amics el Ramón, Raúl, Pedro, els quals viuen a Terol, i tots els estius estem junts. Va arribar setembre i vaig anar a mirar les llistes a l’institut i em vaig posar tristós perque no anava amb les meves amigues Laura i Lorena però vaig pensar que a classe no era per a xarrar amb els amics per això ja les tenie al recreu. Va ser un any en el que les notes anaven bé però assignatures com a plástica em va caure a la segona avaluaciò , perque el dibuix no es el que més m’agrada , però pel demés va anar molt bé , crec que els professors estaven contents amb el rendiment de la classe.
També tinc que dir que vaig coneixer aquell any a un gran mestre i amic a la vegada, Toni Beltrán, era simpátic , explicava molt bé la seua matèria, i per a ser una assignatura de molt memoritzar la seua classe no es feía pesada perque les explicacions eren amenes.Al fútbol va ser un any únic , perque em va cridar la selecció valenciana , i aixó era tot un orgull per a mí, tots els dimecres tenia que anar a València a jugar amb jugadors de molta categoría , era molt important per a mi, perque vaig tindre l’oportunitat de jugar contra el Sevilla, etc.

Durant el curs el millor record va ser l’excursió a Castella – Lleó, amb els professors Toni Beltrán i Cristóbal. Van mirar monuments , catedrals, etc però per la vesprada i una hora per la nit ens deixaba anar-nos sols per la ciutat , era meravellosa. M’en recordé que com no , David Moreno, Francisco Sayas, Iván Martínez i jo vam arribar tard al hotel i Toni com gran mestre que era ens va dir que no passave res que ho comprenia.
Aquell any el Barça va pedre la lliga degut a que molts jugadors com Ronaldinho , Deco etc, eran uns malfainers i no van demostrar el que van ser i la lliga la va guanyar el Real Madrid però aquell any va apareixer en un torneig anomenat Joan Gamper una estrel.la Lionel Messi.

Crònica 1r d'ESO

CRÒNICA DE PRIMER D'ESO

Era un día solejat del mes d’octubre del 2005, quan em vaig aixecar tot nerviós perque era el primer día d’institut(anomenat IES CAMINAS), i el canvi era molt gran perque passavem del col.legi a l’ institut amb tant sols dotze anys, però quan arrives a l’ institut penses que ja eres major, i en realitat eres el més xicotet .Era un dilluns quan vaig quedar amb els meus amics a la “ plaça del olivo”,Kike, Adrián Manzano, Héctor Salvador, Laura Olivares, Laura Ripollés, etc,i em recorde que li vaig dir a Kike: “¿qué no fem la fila com al col.legi per a entrar?”, i el em va dir que no perque aixó ja no era el col.legi, s’entrave directament a la sala d’usos múltiples, i en aquell moment em vaig donar comte que els xiquets que iniciaven el curs també estaven nerviosos.
Ens van donar una xerrada a la sala que abans he comentat , i després ens van dir l ‘aula i la tutora que ens corresponía per a eixe curs( va ser Encarna professora de castellà)
Em vaig anar adaptan i vaig aconseguir que no em suspengueren cap asignatura , així que aixó va significar que podía passar un bón estiu.
Vaig aprener a ser una persona més assentada, encara que parlare alguna que altra vegada, ademés em vaig trobar nous amics que todavia conserve.
En aquest any jugava en un modest equip, anomenat Uni-sport, però un día quan estava jugant un home se’n va acostar al meu pare i li va dir si m’agradaria jugar al C.D Castellón, i vaig fer les proves i em van elegir, avui día segueix jugant en aquest club i estic molt content, també es molt sacrificat perque tinc que entrenar moltes dies però mereix la pena.
Em va agradar molt el día de San Joan Bosco, vam jugar un torneig de fútbol i em vaig dinar un plat de paella que estava molt bona,la va fer Cristian Recacha perque ens va preguntar moltes vegades “esta buena verdad”.
Vaig anar a Port Aventura al fí de curs, i em va agradar molt perque vaig anar amb tots els meus amics.
A Espanya governava José Luis Rodriguez Zapatero, lider del PSOE, va ser reelegit a las últimas eleccions, i com a lider de l’oposició Mariano Rajoy.
Al 2005 va guanyar la liga de fùtbol profesional el Barça,ademés de guanyar el trofeo més codiciat la UEFA Champions League, guanyant al Arsenal per 2-1, gols de Belleti i Samuel Eto’o , els recordare tota la vida, perque ademés després vaig anar amb el meu pare, Alfonso i Enrique a la font de Castalia a celebrar la victoria amb els aficionats del Barça.
Al nostre municipi, Castelló , governe el partit popular, amb les eleccions del 2007 , van aconseguir majoria , i es va anomenar com alcalde de la ciutat a Alberto Fabra, i com a president de la Diputació a Carlos Fabra.

viernes, 12 de marzo de 2010

Magdalena 2010

Castelló es prepara per a les festes de la Magdalena. Les festes de Castelló de la Plana, a diferència d'altres festejos populars que celebren les seves festes en honor al sant patró de la ciutat, Castelló commemora en les seves festes els seus orígens, fusionant la mitologia, la tradició, la llegenda i la història. Les història de Castelló s'inicia en les estribaciones de la serra del Desert dels Palmes, a la part alta d'un pujol on avui es troba l'Ermita de La Magdalena. En aquest lloc s'alçava el castell àrab conquistat pel rei Jaume I en l'any 1233. La duresa de les condicions de vida en la zona van propiciar que en 1251 (concretament el 8 de desembre) el monarca concedís el seu real permís per al trasllat de la població de la forest al pla, a la alquería de Benirabe, just on s'alça avui la ciutat. L'encarregat de fer aquest pla on avui es troba la ciutat de Castelló, segons la mitologia, va anar el gegant Tombatossals. El trasllat de la població de la forest al pla es diu, va ocórrer el tercer diumenge de quaresma de 1252. I des de llavors, cada tercer diumenge de Quaresma els castellonencs commemoren en les seves festes aquest trasllat des de fa més de set segles.

domingo, 14 de febrero de 2010

jueves, 28 de enero de 2010

XIII LA MALDAT DE LA VIUDA REPOSADA

Quan Tirant estigué bé de la cama, anava sovint al palau, perqué l’emperador tenía pressa perqué ell partís.
L’amor que la viuda tenía per Tirant va manifestarse quan va sentir que ell partiría molt prompte
I li va dir a la princesa que Tirant volía proposarli una cosa de molt profit.
La viuda li va dir a Tirant que la princesa s’havia enrollat amb un home esclau negre, anomenat Lauseta, i vaig notar que estava embarassada
A Tirant eixes paraules li van produir molt pesar, però li va dir que tot això el mantinguera en secret.
Tirant va veure que la princesa estava parlant amb el negre en l’hort .I va fer disfressar a Tirant per a mirar per una finestra el que pasava a l’hort , va dur dues espills , un el va posar en la finestra i l’altre baix enfront de Tirant.
Amb motiu del Corpus , va dir a Plaerdemavida que es disfressare amb una careta del negre hortolà amb les seves robes i entra a l’hort
S’assegue al costat de la princesa i li va tocar els pits i la va besar.
I les dos ens reien , però Tirant que no sabie la veritat, tenía gran dolor Plaerdemavida va entrar en la cambra i després va eixir sense la disfressa i Tirant va quedar capficat en terribles pensaments.

XIV EL NAUFRAGI

Quan Plaerdemavida i la princesa van saber que Hipolit i Tirant partirien , tenien molta pena , van eixir varies galeres,.
Quan Plaerdemavida va saber que mal tenia Tirant, i que el negre hortolà havia mort, va pensar com contra la veritat.
Va dirli que la viuda reposada va enganyarlo disfressanla de negre, li va ensenyar la mascar i la roba, va demanar perdò per tot el que havia dit de la princesa.
Tirant no savia en qui mon ens trobava i va escrire une paraules: pregue a qui trobe el meu cos que li done honrada sepultura perquè ell veia pronta la seua mort , perque la galera cada vegada s’omplia més d’aigua.

OPINIO PERSONAL
Considere que en aquestos capítols es vol un poc ridiculitzar la figura del heroí perque quan li enganya la viuda reposada, ell acaba creien tot el que pasa , però en gran dolor.
Menstres tant, hi ha personatges com Plaerdemavida o Estefania que volen el millor per a Tirant i la princesa
Es important el paper de l’emperador exerseis amb la seua filla per a qui es molt importan el que son pare li diga, i també per a Tirant, que el respete en tot el que diu, i a la seva filla.
Es una novel.la on els personatges s’acosten a la realitat en els seus fets, i en els seus pensaments.
X LA LLUITA DE LES NAUS.

Tirant va concertar una reunió del consell de mariners , dien que el Gran caramany i el rei de la sobirana India venien amb una gran armada.
Però un mariner anomenat Galançó va dir :”que ja que soc lliure gracies a vós vull donarvos un consell”
Vos teniu quatre naus i dotze galeres, descarregueu les vostres naus perque naveguen més lleugeres així les d’ells van molt carregades i no podem avançar.
I ell va fer aixó
El marqués de Pròxita va morir a mans dels moros.
Galaçó va dir , que si conquistareu la nau del Gran caramany obtendrieu moltes riqueses.
El Gran caramany va dir a la seva filla: te consedeix una de les tres naus que veus, avans de que Tirant embestire la nau i va fer preso a ell i la sobirani rei de India.
Hipolit va ajudar a qui el necesitava. Tirant va estar ferit l braç i a la cuixa.
Tirant va anar a vore a l’emperadro i li va besar la mà , això tenia que fer el Gran caramany , que el va fer a la força. Els metges anaven a curar a Tirant cada dia.


XI .LA TREVA

El Soldà va enviar els ambaixadors al campament per parlar amb Tirant. Un ambaixador turc anomenat Abdal.la Salomó , home sabi al veure a Tirant es va agenollar i li va dir que el Gran Soldá , el Gran Turc i el senyor de les Indies volem tres coses:
1-proposar la treva de tres mesos
2- oferir un rescat pel gran Caramany pel rei de la sobirana India.
3-un pacte de pau amb la firma del casament de la vostra filla amb el gran Soldá( com a condició , si de la unió naixera un xic serie moro, si naix una xica seria cristiana)
El gran Soldá com a dot tornaria totes les ciutats.
L’emperador va decidir firmar la treva de tres mesos , lo demás el deixa” enlaire “
El conestable va instal.lar-se prop de la ciutat, Estefania no va anar a la festa perque no estava el Conestable.
Tirant va anar a la cambra de la princesa , va acostarse prop d’ella i la va besar.
Aleshores va eixir de la cambra i la Viuda reposada va traure a Tirant per la porta de l’hort. Arriba a la posada i amb la calça i la sabata que havi tocata a la princesa en la part prohibida, va manar que la brodasen amb perles i els va ficar el día del torneig.

XII ELS AMOR SECRETS

Plaerdemavida va dir a Tiran :”que no esperes res de la teua senyora mentre la viuda estiga al seu costat”
Demà mentre es banye , jo m’ho enginyaré de tal manera que al vespre t’introduiré en el seu llit on la trobarás tota nua (la princesa té catorze anys)
Li diu que ella té que casarse amb Tirant l’emperador li pregunta a Carmesina si et casaria amb Tirant,ella li diu que quan el capitá haja vençut els moros, fará tot el que demani.
Plaerdemavida va agafar a Tirant a una cambra on després va portar a la princesa però ella no sap que está Tirant i escomença a despullarse , per a prendre el bany i le diu que si voldria que allí estiguese Tirant i Carmesina li diu que está boja.
Quan se va gitar la princesa, Tirant estava en el llit sense que ella li veguesi i també Plaerdemavida.
Quan estava la princesa dormida, Plaerdemavida va agafar la mà de Tirant i li va tocar els pits, etc, quan la princesa volia despertarse ( li va dir a Plaerdemavida ) : “que fas desvergonyda “ , pero quan es va donar conte que no era una dona qui la tocava va escomençar a gritar i la viuda al escoltarla , sabie que estava Tirant.
L’emperador i l’emperadriu van anar pero li van dir que els grits eren perque hi havia una rata.

Plaerdemavida va dir a Tirant que saltase per la finestra amb una corda , va saltar pero com la corda era corta , va trencar-se la cama.
Hipolit amb el Vescomte van anar per trobar a Tirant i se’l van emportar fora del palau perque l’emperador no sospitase per a veure al metge.
Carmesina anava a gitarse al costat de la seva mare.

OPINIO PERSONAL
El capítol de la treva es interesant per la proposta que fa el Soldat pero pareix que a l’emperador no el va molta gracia, pero dona una treva de tres mesos. Podem vore com tant en aquest capitol com el següent, sempre está present el tema de l’amor, i les coses que té que fer Tirant per a vore a la seva amada.

sábado, 16 de enero de 2010

VII LA GRAN BATALLA

Cada part va ordenar les seues tropes per a la batalla. El duc de Macedonia no volia obeir les ordres del Capità.
Tirant va veure que el rei de Capadòcia matave a molts cristians.
Però a l’esquena de Tirant estava el duc de Macedonia que li llança amb l’espasa que li pegà davall del casc.
Hipòlit i Pírimus ho van veure i amb grans crits digueren. ¡Oh, traïdor del duc!
Diafebus estava en el lloc que li havía dit Tirant per a que no es moguessi però ell no va fer cas i va atacar , per això el Soldat va fugir i per això Tirant no va poder ser senyor de tot un imperi.

VIII LA CELEBRACIÓ DE LA VICTORIA

El rei d’Egipte va fugir. El marqués en fer presoner al Rei , envià a dir al capità , que vingués per degollar-lo.Diafebus savia que Tirant estava enfadat i no va voler anar a vore’l per aixó Estefania estava preocupada i al arribar al castell de Malveí, va manar un missàtger per buscar-li.
Van nomenar Gran Conestable a Diafebus i també comte de Sant Ángel.
Carmesina havía d’abandonar a Maleví i tornar a Constantinoble.
Estefania proposa a Tirant i Diafebus a la nit vagin a la cambra d’elles.
El que succeix ens ho explica Plaerdemavida que els va espiar.

IX EL SOMNI DE PLAERDEMAVIDA

Estefanía va anar a la cambra de les donzelles per a veure si dormien.Després va entrar a la seva cambra i va agafar de la má a Diafebus . Tirant agafava en braços a Carmesina i li donava petons a la boca i pits, després va ficar la mà davall de la falda, però ella no va voler.
Plaerdemavida , doncs , es va adonar del seu amor per Hipòlit , quan va arribar el matí la princesa va dir a Tirant que s’anaven perque no les veies ningú. Tirant li va suplicar que li deixes sortir victoriós com el seu cos però ella no va voler.
L’emperador abandona el castell i retorna a Constantinoble amb la seva filla i les donzelles.

OPINIO PERSONAL

Tirant dona tot el que pot per eixir victoriòs de les batalles, però li va donar unes ordres a Diafebus que no va fer cas , i així no va poder ser senyor de tot l’imperi.
També en alguns capitols es produeix una barreja de lluites en el camp de batalla i l’amor que senteix tant
Tirant per Carmesina , com Estefanía per Diafebus, i Plaerdemavida per Hipòlit, aquesta comte el somni que té que ha pasat de veritat.
Per aixó es fan el capitols més fácils de llegir i més entretinguts.

miércoles, 13 de enero de 2010

CAPÍTOL IV

L’ALLIBERAMENT DE LA CIUTAT

Tirant només es despullava per canviar-se la camisa. El Gran Turc va enviar quatre espies a la ciutat de Pelidas, van capturar tres i a l’altre el van matar. Els turcs van fugir de la batalla, com el Gran Turc que estava ferit i va aconseguir traure al soldat fora de la batalla.
Aquell dia Tirant obtingué una gran victoria. El duc de Macedónia, no s’alegra gens, però si que s’alegra per endur-se el botí del camp dels enemics, que roben injustament, perque el triomf ha estat de Tirant.
Però el duc no vol estar en el campament prop de Tirant.
Els turcs derrotats abandonaren la vila.Tirant fa un edicte dient que qui viole, mate, etc, serà condemnat a mort.

CAPITOL V

LA DELIBERACIO DEL CONSELL DELS MOROS

Als tucs les faltaven cent mil homes. El rei d’ Egipte envia un pregoner a Tirant, perque diu que es un diable i ja haguesim conquistat Constantinoble sino fora per ell.
El soldà tenia un servidor que aunque va nàixer cristià, al fer-hi prisioner es va convertir en moro.
Però al fer-se major va convertir-se al cristianisme i va anar a parlar amb el capità. El moro va dir que el consell ha decidit que enviaràn una lletra de batalla. Tirant estava content de tindre-lo com a servidor van batejant-lo i el ficarem el nom de Ciprés de Paternó. El moro li diu a Tirant que no dubte de ell i per guanyar la confiança del Soldat li porte dàtils i confits. El moro informava de tot al Sr. Malveí que se’l contava tot a Tirant.

CAPITL VI

EL DESAFIAMENT DEL REI D’EGIPTE

El rei d’Egipte redacta la lletra de batalla i se’l mana a Tirant: el desafia a lluitar.
Però Tirant li repon:” que la seua senyora es la millor i de major dignitat. La teua no sería digna ni de descalçar-li la sabata del peu.
Te he guanyat de forma justa i acepte el teu desafiament.”
El soldat no pot ser jutge, perque no es imparcial, Tirant va llegir la carta a tots els senyors. Però el duc té enveja i diu que Tirant no segueix la llei de cavaller, diu que ha pactat amb els moros i no vol que siga més capità.

OPINIÓ PERSONAL
Cosidere que Tirant va ser un cavaller amb molta astucia, i valentía, perque va derrotar als moros en batalles molt complicades, i va tindre que sortejar la malicia del Duc de Macedonia que tenía enveja d’ell.
Té que llegir la lletra de batalla del Rei d’Egipte, que li va ofendre perque ha guanyat justament la batalla, i té que aceptar el seu desafiament.
En el plá de l’amor veig que estime molt a Carmesina, perque la camisa que li dona no se la canvia per res, i la defen quan l’escriu el Rei d’Egipte dient-li coses per ofendre-la

domingo, 10 de enero de 2010

M'he llegit fins ara els tres primers capítols i vaig a posar un breu resum de cada capítol.
Els tres primers capítols he tingut facilitat al llegir-lo i no e tingut cap problema.

I.TIRANT S’ENAMORA DE CARMESINA

L’Emperador de Constantinoble envia una carta al Rei de Sicilia, qui té a la seva cort a un coratjós cavaller anomenat, Tirant Lo Blanc, preganta la seva ajuda per a aturar l’amenaça turca, ja que el Soldá, moro renegat, aliat amb el Gran Turc ha envaït el seu imperi amb un gran exercit.Va anar a Constantinoble Tirant, i es anomenat Capità dels exércits grecs.Es va trobar amb que les dones eren ploroses i amb hábit de dol per la mort de l’hereu del’Imperi, però Tirant va obligar a obrir les finestres i que les dones s’animèssim(unes cent setanta).
Quan va vore a la filla de l’Emperador , la Infanta Carmesina, es va enamorar(la Infanta té una donzella que era filla del Duc de Macedonia, i una dona anomenada Viuda Reposada, que era dida de la Infanta)

II.DECLARACIÓ AMOROSA DE TIRANT.

Tirant está enamorat de Carmesina, i se’l diu a Diafebus .
Tirant li diu a Carmesina que li donás la má que li volia besar però l’excelsa senyora no ho va consentir,al fí va accedir a que li besàs per la part de dins. Tirant, a l’hora de dinar, se’n va cap la seva habitació i s’estira al llit, com no vol menjar , Diafebus li pregunta que li passa, i él diu que es un mal de cap, però no se’l creu i li conta la veritat que está enamorat de Carmesina.
Tirant compra un espill , li diu a la Infanta que está enamorat i quan trau de la manega l’espill , li digué: Senyora , la imatge que hi veuràs em pot donar la mort o la vida.
La Infanta no veie més que la seua cara.
Malgrat que li agrada la feta, ella repren a Tirant, qui se’n va trist.
La Infanta li dona a Estefania , la declaració d’amor de Tirant i ella li explica que hi ha tres clases d’amor: el virtuós, el profitós, i el viciós.
Diafebus conta la conversa que té amb la Infanta a Tirant.

III.EL SETGE DE LA CIUTAT.

L’ambaixador ha vingut manat per l’Emperador , i comença a parlar:
Ens van instal.lar en la praderia ens catorze mil homes, pero en fer-se de día hi havia mil quatre cents turcs.
El Duc de Macedonia va manar que creuassen tots el soldats,però als enemics li va ser fácil ferir –los en una emboscada. El Duc fugí secretament.
Els moros continuant la seua victória, ha posat setge sobre la ciutat.Arriben el Gran Turc i el Soldat que es proclama Emperador de Grècia. Tirant diu que hi ha que socorrer als presoners i fa una crida reial per tota la ciutat.Dos barons de l’Imperi aconsellaren a L’Emperador que enviàs la seua filla a Hongria, però ella no vol anar.
Tirant li demana a Carmesina la seua camisa abans d’anar-se i se la posà sobre l’armadura.
L’Emperador li dona a Tirant una bossa amb trenta mil ducats i se’n va amb Diafebus i Ricard.