Capítols de l'I al V
1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
perque ha vingut a la terra amb tristesa, i trista és la primera festa que et faig.

2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
Morholt jeia mort, i Tristany victorios pero té moltes ferides i greus.

3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
quan arriba al port de Weisefort , es guarit per Isolda , neboda de Morholt, en quaranta dies.

4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
les orenetes li fan arrivar uns cabells de Isolda i el rei Marc es casará amb qui perteneixen els cabells.

5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
com el sol cremae van demanar per veure i una serventa joveneta els dona per confusió el vi d’herbes preparat per la reina.

6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
Brangiana es fa passar per la seva senyora deixan su virginitat en les mans del rei Marc

Capítols del VI al X
7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:
Brangiana els advertí i busca un lloc allunyat del castell per a que segueix amb el seu amor.

8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:
Els deslleials comprenen que Tristany ha tornat ha veure a la reina, i el rei Marc s’amaga dalt del pí on es troben cada nit.

9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:
Fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:
Tristany al saltar es fa una ferida i ell no veu la sang pero li cau als llençols i en terra la flor de farina també está remulla de sang.

10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:
“senyors, he fet arrastellar aquesta foguera d’arças per Tristany i la reina.

11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:
Tristany entra a la capella i es llançá desde la finestra i el vent el soslleva , el deposa sobre una ampla pedra al peu del penyal.

12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:
el rei quan s’entere que Tristany s’havia escapat s’esgroguei de fellonia i mana no tirar a Isolda al braseral.

13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:
retira la baga amb les pedres de maragda que ell li havie donat a la reina, lleva l’espasa que separava als enamorats i deixa la seva.

14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:
el rei ens ha estalviat , havia pres la meva espasa i per pietat ha volgut perdonarnos.

Capítols de l'XI al XV

15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:
Marc , feu despertar al seu capellá i li allargá la lletra . El clergue rompé la cera i desxifra les paraules.


16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:
Isolda sospira, i digué, Tristany diexa’m Husdent el teu gos, i ella li dona el anell de jaspe verd.

17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:
els deslleials pretenen que Isolda faja el jurament del ferro vermell.

18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:
ella jura ante el rei de Cornualla, senyor Ke ,Galvany i Gisflet, i el rei de Hogrés.

19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:
Tristany li diu que s’en va no sap a on i si mai revens l’anell fará el que él li demani per ell.

20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:
com a recompensa li dona al seu gos Petit-Crû, el gos encantat.

21. Quina qualitat màgica té:
la reina conegué que el dring del cascavell encantava el seu cor i la tristesa es borrave del seu cor.

22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:
Bretanya, posanse al servei del duc Hoel.

23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:
li ofereix a ala seva filla Isolda, de les Branques mans.

Capítols del XVI al XIX

24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Quèaconsella a Tristany:
Dinas el senescal li aconsella que tenga pietat de ma dona i no vull fer el meu missatge si no sé que ella t’ha restat cara per damunt de totes les dones.

25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:
si perque Isolda no olvida el jurament.

26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:
Tristany possa en el camí una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.

27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:
Disfressat com un foll.

28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:
Isolda li promes a Tristany que si la necessita ella anirá.

29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:
al capdamunt de l’arbre Kaherdí hissá joiosament la vela blanca.

30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:
És al mar i es produeix una tempesta molt forta, i ella pense que morirá i no veurá a Tristany que també morirá.

El tema del poema es el desengany amoròs i el desig de morir, com una solució a eixe patiment.

Contingut: El poeta es dirigeix al seu propi cor, cansat de viure. La mort ix a l'encontre del poeta amb els braços oberts i plorant d'alegría. La vida del poeta es tan desgraciada que aquest la representa tragicament. El poeta, en primera persona, es queixa, que al seu parer, no hi ha ningú tan desgraciat com el a causa de l'amor. Ausiàs invoca la dama que amaga sota el senyal Llir entre card ( la més bonica entre la resta) a qui comunica que se l'acabarà la seua vida. Degut a que no té esperança en el amor, la seva ànima està morta.

HISTÒRIA TROBADORESCA

La història que vaig a contar va ocòrrer al Segle XII.

El senyor feudal s’anomenava Lluís de Mercé, el qual estava casat amb una bella dona anomenada Paula. Aquesta midons tenia un altre home en la seua vida, era un dels trobadors més conegut del regne. Era molt difícil que aquest estiguera amb la senyora feudal perquè Lluís de Mercé la tenia molt bé protegida. El trobador en les festes sempre tratava de mirar-la i parlar amb ella i li va dir que ara aniria a cantar una canço i que s'adonara de la lletra. Paula es va donar compte que anava referida a ella, on deia la cançó que li volia molt, que s’anava a morir si seguia sin poder veure-la a soles, que necessitava els seus petons... Ella al escoltar el poema, va anar a un lloc solitari on va anar també el trobador i aquesta li va a donar una abraçada i un petó pensant que no els veia ningú.

El llausenger sempre anava “xafardeant” de qualsevol i aquest amagat darrere d'uns arbres va vore l'abraçada i el petó. Només veure-lo va pensar que estava fallant-li al senyor feudal i va anar a dir-li-lo. Lluís de Mercé va creure al llausenger i va anar i li va dir a Paula que aniria a parlar amb el trobador per a matar-ho. Aquesta desesperada, no sabia com es podia haver assabentat d'això. Lluís de Mercé va anar a per Pere i li va dir que perquè li havia donat un petó a la seva dona i ell li va dir que tan sols eren amics.

Al final abans de que Pere fora assassinat per Lluís, el trobador es va clavar una espassa perquè preferia morir per ell que no per l'home més roí del regne. Paula al vore que el seu amor estava mort va pensar que li havia matat el seu marit perquè estava al costat d'ell amb l'espassa a la mà plena de sang. Paula sense pensar-ho va matar al seu marit amb un ganivet.

Al final Paula es va suïcidar al costat del seu amor vertader, el trobador.