HISTÒRIA TROBADORESCA

La història que vaig a contar va ocòrrer al Segle XII.

El senyor feudal s’anomenava Lluís de Mercé, el qual estava casat amb una bella dona anomenada Paula. Aquesta midons tenia un altre home en la seua vida, era un dels trobadors més conegut del regne. Era molt difícil que aquest estiguera amb la senyora feudal perquè Lluís de Mercé la tenia molt bé protegida. El trobador en les festes sempre tratava de mirar-la i parlar amb ella i li va dir que ara aniria a cantar una canço i que s'adonara de la lletra. Paula es va donar compte que anava referida a ella, on deia la cançó que li volia molt, que s’anava a morir si seguia sin poder veure-la a soles, que necessitava els seus petons... Ella al escoltar el poema, va anar a un lloc solitari on va anar també el trobador i aquesta li va a donar una abraçada i un petó pensant que no els veia ningú.

El llausenger sempre anava “xafardeant” de qualsevol i aquest amagat darrere d'uns arbres va vore l'abraçada i el petó. Només veure-lo va pensar que estava fallant-li al senyor feudal i va anar a dir-li-lo. Lluís de Mercé va creure al llausenger i va anar i li va dir a Paula que aniria a parlar amb el trobador per a matar-ho. Aquesta desesperada, no sabia com es podia haver assabentat d'això. Lluís de Mercé va anar a per Pere i li va dir que perquè li havia donat un petó a la seva dona i ell li va dir que tan sols eren amics.

Al final abans de que Pere fora assassinat per Lluís, el trobador es va clavar una espassa perquè preferia morir per ell que no per l'home més roí del regne. Paula al vore que el seu amor estava mort va pensar que li havia matat el seu marit perquè estava al costat d'ell amb l'espassa a la mà plena de sang. Paula sense pensar-ho va matar al seu marit amb un ganivet.

Al final Paula es va suïcidar al costat del seu amor vertader, el trobador.